El Jardí de l’Àvia (el Jardín de la Abuela)

Heu sentit a parlar del Jardí de l’Àvia (o Grandmother’s flower garden, o el Jardín de la Abuela? És un clàssic en el món del patchwork i s’engloba dins del English paper piecing, que també l’he explicat en aquest blog. En aquesta tècnica, que és ideal per a les persones principiants, s’utilitzen peces de paper pretallades amb una forma hexagonal per crear patrons en forma de flor.

Els orígens del Jardí de l’Àvia es remunten a l’Anglaterra de 1770, que és la data del primer patró hexagonal que es va trobar. Però el seu nom es va encunyar cap al 1830 quan es va aplicar hexàgons en un quilt amb diferents teles per crear figures de flors. En aquella època, aquest clàssic del patchwork va ser molt utilitzat perquè permetia reaprofitar els trossos de tela sobrants. De fet, era tan popular que la revista Godey va publicar un patró d’aquest bloc per utilitzar-los en els quilts.

Per crear el teu Jardí de l’Àvia és fonamental que calculis el nombre de peces hexagonals que necessitaràs. En funció de la mida del bloc i de cada peça hexagonal, n’hauràs de fer més o menys. Un cop fetes, has de decidir quina tècnica utilitzaràs per unir les peces. Tradicionalment, el Jardí de l’Àvia s’ha vinculat amb l’English Paper Piecing, però també pots cosir les peces a punt de trobada. Això sí: necessitaràs un regle d’hexàgon.

A mesura que practiquis aquesta tècnica, veuràs com t’atreveixes a combinar els blocs en forma de flor amb altres figures geomètriques. I si tens dubtes, a 100% Patchwork, t’ajudarem. 

 

 

 

 

Sashiko, el brodat japonès

 Aquesta tècnica ancestral s’utilitza des de l’era Asuka, en el segle VI, per arreglar o reforçar la roba de treball en diferents zones del Japó. És a dir, va néixer fruit de la creativitat en un entorn humil i auster en què calia aprofitar cada peça de roba. Sashiko vol dir “petits punts capitonats” i Tohoku és la zona on més s’ha desenvolupat aquesta tècnica perquè hi fa molt de fred i no s’hi pot plantar cotó. Per tant, cada trosset de tela és un tresor.

 

Inicialment, aquest brodat es feia amb fil blanc sobre tela anyil, però amb els anys ha evolucionat i es pot treballar amb fils de diferents colors. Se sol fer amb tela de lli o de cotó de color anyil, però també pots utilitzar altres materials, com ara llana, seda o feltre. Els motius que s’utilitzen en el brodat sashiko solen ser geomètrics o vegetals i mostren un important vincle amb la història i la tradició japoneses. 

 

Per treballar el brodat sashiko es parteix d’un motiu base que és la guia, normalment en forma de quadricula dins d’un quadrat o d’un triangle, i, a sobre, es dibuixa el motiu que es vol brodar. El punt utilitzat en el sashiko és el punt endavant o de doblec, de manera que el fil passa per dalt i per sota. Si el brodat sashiko ha captat la teva atenció, a la nostra botiga disposem de panells, fils i agulles perquè t’hi endinsis!

 

 

Quilts i teles trasseres!

 

A l’anterior article, et vaig explicar en què consisteix el quilting. Ho recordes? No pateixes, més avall, trobaràs el text perquè puguis refrescar el tema. Doncs ara seguirem parlant dels quilts perquè són un dels treballs més habituals en el món del patchwork. 

 

Els quilts consten d’un treball de patchwork, que és el que requereix més dedicació, una capa de buata i una tela a la part de darrera. Els quilts s’anomenen així només quan ja estan encoixinats; és a dir, les tres capes que acabo de mencionar estan cosides totes juntes. Aquesta forma de fer-ho subjecta les tres capes i embelleix el quilt un cop acabat.

 

Les teles trasseres entren en joc quan s’han de cosir diverses teles, d’1,10 metres d’amplada per assolir la mida d’un cobrellit de, per exemple, 2,60 x 2,70 metres, aproximadament, i no es volen fer moltes costures. En aquests casos, se solen utilitzar teles trasseres de 2, 80 metres d’amplada. 

 

A  la botiga física i online de 100% Patchwork, tenim una àmplia gamma de teles trasseres, i jo t’assessoraré amb molt de gust perquè elaboris un quilt de patchwork ideal!

 

 

Puntades de patchwork

 

Un dels elements més importants en les labors de patchwork són les puntades perquè amb elles s’uneixen les diferents teles o peces que donen com a resultat creacions de tota mena i d’allò més espectaculars. A continuació, et faig cinc cèntims sobre les puntades més habituals que s’utilitzen en els treballs de patchwork.

 

- Punt bàsic. És el més utilitzat per unir peces o blocs. Es cusen dos punts rectes i seguits cap endavant i un punt cap enrere. La longitud del punt és d’entre 2 i 3 mm.

- Punt amagat. Se sol usar per cosir peces superposades com les aplicacions voltes per evitar enganxar les peces en la tela base. Es tracta d’una puntada invisible que cal fer intentant que sigui ben petita a la part exterior.

- Punt de festó. Es tracta d’una puntada que et serà molt útil en les labors de patchwork. Et permet fer retocs als costats de les creacions, decorar aplicacions o cosir feltres, llanes o teles d’una forma més creativa. És important recordar que el primer punt sempre cal fer-lo per darrere de la tela.

 

Aquesta ha estat una petita introducció a les puntades de patchwork que segur que t’anirà molt bé, si estàs començant a introduir-te en el món dels treballs de patchwork. Com a fan de la costura creativa, m’encanta poder compartir els meus coneixements de patchwork amb tu i que descobreixis tot el que pots fer amb les teves mans!

 

Punt amagat

Punt de festó

Els orígens del patchwork

Cosir peces de patchwork sembla una tècnica molt moderna, però investigant una mica ens adonem que es tracta d’un art molt més antic, tant que es remunta a l’antic Egipte, quan en diverses tombes, es van trobar teles cosides amb tècniques de patchwork. Segons Marie Webster, experta en història del patchwork, l’exemple més antic és una gasela acolorida en una manta d’una reina, que data de l’any 960 aC i està exposada al Museu d’el Caire.

 

De totes maneres, més endavant, el patchwork era diferent en funció del país on es feia. Per exemple, la tècnica del Jardí de l’Àvia és originària d’Irlanda i la del Crazy pertany a l’època victoriana al Regne Unit. Ara bé, després d’alguns estudis, es pot concloure que l’auge del patchwork va començar amb l’esclat de la Gran Depressió. En aquella època, les dones no tenien prou diners per comprar roba ja confeccionada i van optar per cosir les peces, elles mateixes, amb retalls de tela. Durant aquest període, va ser també quan les dones americanes van deixar volar la imaginació i van començar a unir blocs de tela per crear un segon disseny.

És ben bé que de les crisis en surten noves oportunitats!