La tècnica «Crazy»

El Crazy Patchwork es caracteritza per l'absència de motius que es repeteixen com en el Patchwork tradicional, i per l'embelliment i detall màxim de les costures i les peces de roba que s'utilitzen. Normalment les labors no tenen farciment, per la qual cosa és molt diferent de la confecció de cobrellits que normalment es relaciona amb el Patchwork.

Consisteix en formar un motiu a partir de peces irregulars que es van afegint a la tela base, en el sentit de les agulles del rellotge. La geometria deixa de ser important, i s'utilitzen retalls i trossets de tela de mides molt variables i irregulars, tot i que normalment són de mida reduïda. En aquesta tècnica és molt més habitual utilitzar teles exòtiques com vellut, setí, seda, etc. I les costures i ornaments es fan amb llaços, botons, cintes, abaloris i molts brodats. També podem reciclar aquelles teles que ens van quedant d'altres labors. Els resultats poden arribar a ser molt cridaners, afegint una sensació de profunditat a el disseny. Si no mireu la foto, un treball espectacular.

Podríem dir que el Crazy Patchwork és l'expressió més creativa i fluïda per naturalesa del Patchwork, sense limitacions, perquè ens permet deixar-nos endur lliurement per les emocions. 

 

 

 

 

El Plat de Dresden

El Dresden Plate o Plat de Dresden és una de les labors més boniques de patchwork. Consisteix en crear una mena de plat, que serà la peça central, i al seu voltant cosir-hi trossos de tela en forma de pètal. El resultat és una figura que s'assembla molt a una flor.

El Dresden Plate més antic que es coneix data de 1785, tot i que aquest patró no es va popularitzar fins als anys vint i trenta del segle passat. Inicialment es coneixia amb altres noms: Grandmother 's Sunburst, Friendship Ring, Aster, Dahlia i Sunflower. El seu nom definitiu prové de l'època Victoriana, en què estava de moda la porcellana de Dresden (Alemanya), decorada amb flors i fruites.

El Plat de Dresden és un bloc format per peces aplicades en forma de pètal col·locades en forma radial entorn d'un cercle. Els pètals més utilitzats són corbats, en punta o formant un cercle perfecte, tot i que hi ha moltes variacions.

 S’han de seguir aquests passos:

1- Fer els pètals

2- Unir-los entre si

3- Afegir el cercle central amb punt amagat o de fistó

4- Aplicar a la tela base. Si ho feu a mà, amb punt amagat, i si preferiu la màquina, amb un repunt.

 

El Plat Dresden es diferencia de la resta de tècniques de patchwork pel fet que la tela en forma de pètals no es cus entre si (una peça a una altra), sinó que s'aplica directament a una tela de base. D’altra banda, permet jugar amb la longitud dels pètals, amb els estampats i amb els colors de les teles per dissenyar diferents models, segons els gustos de cadascú. 

 

 

El Jardí de l’Àvia (el Jardín de la Abuela)

Heu sentit a parlar del Jardí de l’Àvia (o Grandmother’s flower garden, o el Jardín de la Abuela? És un clàssic en el món del patchwork i s’engloba dins del English paper piecing, que també l’he explicat en aquest blog. En aquesta tècnica, que és ideal per a les persones principiants, s’utilitzen peces de paper pretallades amb una forma hexagonal per crear patrons en forma de flor.

Els orígens del Jardí de l’Àvia es remunten a l’Anglaterra de 1770, que és la data del primer patró hexagonal que es va trobar. Però el seu nom es va encunyar cap al 1830 quan es va aplicar hexàgons en un quilt amb diferents teles per crear figures de flors. En aquella època, aquest clàssic del patchwork va ser molt utilitzat perquè permetia reaprofitar els trossos de tela sobrants. De fet, era tan popular que la revista Godey va publicar un patró d’aquest bloc per utilitzar-los en els quilts.

Per crear el teu Jardí de l’Àvia és fonamental que calculis el nombre de peces hexagonals que necessitaràs. En funció de la mida del bloc i de cada peça hexagonal, n’hauràs de fer més o menys. Un cop fetes, has de decidir quina tècnica utilitzaràs per unir les peces. Tradicionalment, el Jardí de l’Àvia s’ha vinculat amb l’English Paper Piecing, però també pots cosir les peces a punt de trobada. Això sí: necessitaràs un regle d’hexàgon.

A mesura que practiquis aquesta tècnica, veuràs com t’atreveixes a combinar els blocs en forma de flor amb altres figures geomètriques. I si tens dubtes, a 100% Patchwork, t’ajudarem. 

 

 

 

 

L’appliqué o aplicacions de patchwork

 El món del patchwork amaga un munt de tècniques per crear peces d’allò més boniques. Una d’aquestes és l’appliqué (o aplicacions de patchwork) que permet crear figures decoratives que es reconeixen fàcilment, com ara un ocell, una caseta, un vestit... amb trossos de tela de diferents estampats i textures.

Per exemple, pots crear un dibuix format per diferents peces cosides sobre la tela base, sobreposar les peces sobre altres per completar el dibuix  o enganxar-les directament amb una entretela adhesiva.

A l’hora de fixar l’aplicació a la tela, existeixen dos tipus d’aplicació:
1.    L’aplicació amb festó. Que es pot enganxar amb paper adhesiu de doble cara (fusible o fused appliqué), o bé cosir-la a sobre les vores amb el punt de festó, que també n’he parlat en aquest blog.
2.    L’aplicació amb punt amagat. Es tracta de girar les vores de la tela cap a dins i es cus la peça amb el punt amagat, que també n’he parlat en aquest blog. A l’hora de girar les vores cap a dins, existeixen diferents opcions. Una és cosint una peça d’entretela darrere i donant la volta a ambdues teles; una altra és girant les vores amb l’ajuda d’una plantilla de freezer paper; també es pot girar la tela amb l’ajuda d’una agulla o, per últim, la més recent és girar les vores amb els pals Apliquick.

Com veieu, l’appliqué és una tècnica molt útil per donar vida a les teves peces de patchwork. Com sempre, estaré encantada d’assessorar-vos a la botiga de 100% Patchwork.

 

 

La tècnica del log cabin

 El log cabin (o cabanya de troncs) és un dels blocs més típics de patchwork i, alhora, és una tècnica en si mateixa. S’anomena així per la seva semblança amb les cabanyes de troncs en què cada element reposa a sobre d’un altre per formar l’estructura. La seva història es remunta a l’any 1830 quan es van trobar blocs de log cabin a la vestimenta de les mòmies. Més endavant, a partir del 1860, aquests blocs van començar a simbolitzar els valors i l’esperit americà durant la presidència d’Abraham Lincoln. De fet, el log cabin solia construir-se al voltant d’una peça central quadrada, el color de la qual tenia diferents significats. Per exemple, el vermell simbolitzava el foc de la cabanya.

Quant a la tècnica, en el log cabin, les peces s’enumeren començant pel centre del disseny i no importa en quin sentit vagin els números (a la dreta, a l’esquerra, a ambdós costats...). A l’hora de cosir, amb el patró de paper a sota, la primera peça, la del centre, és l’única que es col·loca del dret i, a partir de la número 2, totes es posen del revés i es cusen per un sol costat. Per exemple, la segona peça es col·loca just a sobre de la peça 1, però del revés i ajuntant dret amb dret. Se li dóna la volta al paper i es cus per la línia que separa la peça 1 i 2. Després se li torna a donar la volta i en obrir la tela, es planxa perquè segueixi el patró definit. Així doncs, es tracta de repetir el procés per anar cosint les teles en l’ordre que marquen els números.

Què et sembla? T’hi atreveixes? A 100% Patchwork disposem dels materials perquè puguis practicar el log cabin, una de les tècniques més conegudes del patchwork.

 

 

Descobrint el paper piecing!

 

El patchwork engloba un munt de tècniques mitjançant les quals s’aconsegueixen creacions diferents. Per això, en aquest blog, anirem parlant de cadascuna d’elles perquè el món del patchwork ja no tingui cap mena de secret per a tu. Comencem amb el paper piecing!

Es tracta d’una tècnica de patchwork que procedeix del Regne Unit i data del 1889, aproximadament. El paper piecing consisteix en peces de paper pretallades que donen lloc a un patró. D’aquesta manera, després es recobreix amb petits retalls de tela que s’embasten entre ells per crear diferents formes i dissenys. Aquesta tècnica és molt útil per aprofitar restes de teles que han sobrat d’altres creacions.

A més, el paper piecing ofereix un acabar molt original, amb un aspecte artesà. Existeixen variants d’aquesta tècnica com l’english paper piecing en què s’utilitza la costura a mà per fixar un tros de tela a un paper pretallat. La resta de figures es van unint i, un cop fet, es retira el paper. Quant al Foundation paper piecing, el patró es dissenya directament en un tros de paper com si fos un bloc complet i, sobre aquest mateix, es cusen els retalls de tela.

Si vols més informació, des de 100% Patchwork, estaré encantada d’assessorar-te en aquesta i altres tècniques de patchwork.

 

 

 

Sashiko, el brodat japonès

 Aquesta tècnica ancestral s’utilitza des de l’era Asuka, en el segle VI, per arreglar o reforçar la roba de treball en diferents zones del Japó. És a dir, va néixer fruit de la creativitat en un entorn humil i auster en què calia aprofitar cada peça de roba. Sashiko vol dir “petits punts capitonats” i Tohoku és la zona on més s’ha desenvolupat aquesta tècnica perquè hi fa molt de fred i no s’hi pot plantar cotó. Per tant, cada trosset de tela és un tresor.

 

Inicialment, aquest brodat es feia amb fil blanc sobre tela anyil, però amb els anys ha evolucionat i es pot treballar amb fils de diferents colors. Se sol fer amb tela de lli o de cotó de color anyil, però també pots utilitzar altres materials, com ara llana, seda o feltre. Els motius que s’utilitzen en el brodat sashiko solen ser geomètrics o vegetals i mostren un important vincle amb la història i la tradició japoneses. 

 

Per treballar el brodat sashiko es parteix d’un motiu base que és la guia, normalment en forma de quadricula dins d’un quadrat o d’un triangle, i, a sobre, es dibuixa el motiu que es vol brodar. El punt utilitzat en el sashiko és el punt endavant o de doblec, de manera que el fil passa per dalt i per sota. Si el brodat sashiko ha captat la teva atenció, a la nostra botiga disposem de panells, fils i agulles perquè t’hi endinsis!